Ca l'Isidret Edicions



L'INASSOLIBLE
THE UNREACHABLE - LO INALCANZABLE

Roger Guaus

16,5 cm x 24,0 cm
112 pàgines
Edició de 500
Tiratge offset

Català - English - Español

Disseny de Bildi Gràfiks i Roger Guaus
Imprès a Barcelona

Publicat el setembre de 2012
ISBN 978-84-615-8326-3

SOLD OUT


L'autor utilitza la seva experiència familiar per posar en evidència els valors de la seva generació predecessora. A la vegada, el treball li serveix com a homenatge i agraïment als seus pares i a tota la seva generació que s’ha esforçat per trobar la manera més eficaç perquè els seus fills assolíssim la felicitat. Basat en el text "Reflexions d’un pare de cinquanta anys" de Manel Guaus, pare de l'autor.

The author uses his experience to highlight the family values of his predecessor generation. At the same time, the work serves as a tribute and gratitude to his parents and his entire generation who has sought to find the most effective way for their children to achieve happiness. Based on the text "Thoughts of a fifty-year-old father" by Manel Guaus, father of the author.

El autor utiliza su experiencia familiar para poner en evidencia los valores vitales de su generación predecesora. A la vez, el trabajo sirve como homenaje y agradecimiento a sus padres y toda su generación que se ha esforzado para encontrar el modo más eficaz para que sus hijos alcanzáramos la felicidad. Basado en el texto "Reflexiones de un padre de cincuenta años" de Manel Guaus, padre del autor.


"Hem viscut quasi vint-i-set anys junts i hem passat moments bons i dolents. Els bons no cal esmentar-los, ja que deixen un bon record; dels dolents només et vull dir que sóc conscient que moltes vegades han estat per la meva culpa, reconec les meves “neures” i és per això que et demano que em sàpigues perdonar; potser l’excés de zel per tu, les ganes que hi posessis el millor, el cercar l’absurda perfecció a la que estic dedicat tota la vida (quina equivocació) van fer que el meu grau d’exigència vers tu fos exagerat. Això, evidentment, condueix a tensions moltes vegades innecessàries i absurdes."

"We lived together for almost twenty-seven years and we had good time and bad times. The good ones aren’t worth mentioning, as they leave a good memory; as for the bad ones, I only want to tell you I am aware that many times they were my fault. I recognise my “neuroses”, and that’s why I ask you to forgive me; perhaps my excessive zeal for you, my desire that you have the very best, the absurd search for perfection to which I have devoted my whole life (what a mistake) caused me to make exaggerated demands of you. That obviously led to often unnecessary and absurd tension."

"Hemos vivido casi veintisiete años juntos y hemos pasado momentos buenos y malos. Los buenos no hace falta nombrarlos ya que dejan un buen recuerdo; de los malos sólo quiero decirte que soy consciente que muchas veces han sido por mi culpa, reconozco mis “neuras” y es por ello que te pido que me sepas perdonar, talvez el exceso de celo por ti, las ganas de que pusieras lo mejor, el buscar la absurda perfección a la que estoy dedicado toda la vida (qué equivocación) hicieron que mi grado de exigencia hacia ti fuera exagerado. Esto, evidentemente, conduce a tensiones muchas veces innecesarias y absurdas."